dissabte, 27 de setembre de 2014

DOCE AÑOS DE ESCLAVITUD, DE SOLOMON NORTHUP

           
Durante diez años trabajé incansablemente para aquel hombre sin recibir la más mínima recompensa. Diez años de mi arduo trabajo sirvieron para que él acumulara más riqueza. Durante diez años estuve obligado a mirarle con la cabeza gacha y el sombrero en la mano, a hablarle y tratarle de la misma forma que un esclavo, por eso no creo deberla nada, salvo muchos e inmerecidos abusos y azotes.
SOLOMON NORTHUP, Doce años de esclavitud.


Per comprendre el segle XX són fonamentals els llibres dels supervivents que narren en primera persona l’experiència de les barbàries ocorregudes. A tall d’il·lustració, podem referir-nos als testimonis de Primo Levi, Tadeusz Borowski, Elie Wiesel o Jean Améry sobre els Lager nazis o als d’Alexandr Solzhenitsyn o Gustaw Herling-Grudzinski sobre el gulag soviètic. Tot i que Si això és un home (Se questo è un uomo, 1947) o Arxipèlag Gulag (Архипелаг ГУЛАГ, 1973) constitueixen testimonis parcials i impressionistes que difícilment poden aportar una visió global (tampoc no n’era l’objectiu) d’uns esdeveniments massa complexos i sovint sense precedents, són relats de supervivents que han estat imprescindibles per conèixer-ne la naturalesa i l’impacte. A més, aquests relats verídics representen un xoc tan gran que afecten el mateix acte de dir les coses, perquè sovint es van haver de narrar fets absolutament inefables. En canvi, no és comú trobar testimoniatges escrits de les barbàries ocorregudes abans del segle XX. Per exemple, la història de submissió, genocidi o esclavatge dels nadius africans, americans o asiàtics generalment ens ha arribat de manera molt parcial, és a dir, obviada o transmesa pels seus opressors o per tercers. Tanmateix, les minories marginades i oprimides d’arreu també solien quedar al marge de la cultura escrita i oficial, és a dir, de la possibilitat d’expressió del seu drama. Sí que podríem descomptar el cas dels jueus, els quals van ser una minoria amb membres cultes, un fet segurament clau en el coneixement de les seues penúries. Aquesta realitat fa de Doce años de esclavitud (Twelve years a Slave, 1853), que són les memòries de Solomon Northup sobre la seua experiència com a esclau, un document molt valuós. De fet, el testimoni ha estat possible per l’excepcionalitat del cas del mateix Northup, un afroamericà dels Estats Units nascut lliure i alfabetitzat que va ser segrestat i esclavitzat durant dotze anys. Va poder escapar i contar la seua terrible experiència, en unes memòries que serveixen tant per explicar el seu cas com per donar a conèixer la realitat del sistema d’esclavatge al sud dels Estats Units.


El relat, malgrat que és de 1853, és molt modern pel seu caràcter directe i la seua voluntat empírica. El principal objectiu de Northup és cenyir-se als fets: la descripció del segrest, el viatge cap als estats esclavistes, la venda com a esclau a diferents amos, els dotze anys que va patir d’esclavitud i el seu afortunat alliberament. D’aquí l’organització en breus capítols segons els diferents moments que viu, els quals atorguen al llibre una gran agilitat. Northup va tindre, sobretot els dos primers anys de captiveri, diferents amos i va viure moltes peripècies, la majoria d’elles molt dramàtiques, i a l’hora d’explicar-les mostra una gran talent narratiu. Sap molt bé focalitzar l’interès en els esdeveniments interessants, al mateix temps que domina l’art de les transicions entre les diferents escenes. Al respecte, m’agradaria destacar el moment en què explica al lector que un matí particular de treball al camp serà l’últim de la seua vida d’esclau. A continuació, deixa l’acció, li demana que retrocedeixi uns mesos en el temps i relata els esdeveniments que faran possible l’alliberament. Una vegada relatat aquest fragment, que ell no va viure i que només ha pogut reconstruir d’oïdes, Northup torna al seu relat, just al que serà el clímax de les seues memòries. Aquesta espècie de flashback, que és també un agregat, constitueix un magnífic exemple de la seua perícia narrativa.  

Tanmateix, Northup va ser una persona molt observadora, amb una fina capacitat d’anàlisi. És gràcies a això que el seu llibre de memòries també esdevé un implacable retrat del sistema econòmic que imperava en alguns estats dels Estats Units, basat en l’agricultura sustentada pel treball d’esclaus africans. Gràcies al seu testimoni, se sap com funcionava la venta d’esclaus en un moment en el qual els historiadors no n’havien fet gaire cas. Cal tenir en compte que als Estats Units de l’època només la novel·la La cabana de l’oncle Tom (Uncle Tom’s Cabin, 1852) havia tractat de manera directa l’esclavitud. I les memòries de Solomon Northup es van vendre com una referència per entendre el llibre de Harriet Beecher Stowe. Això és així perquè Doce años de esclavitud descriu amb molta claredat quines eren les condicions de vida dels esclaus i en què consistien els diferents cicles de treball, bàsicament el conreu del cotó i de la canya de sucre. El llibre de Northup presenta aquesta vessant socioeconòmica en els capítols en els quals descriu la vida amb Edwin Epps, l’amo sota el qual malvisqué deu anys. Northup relata amb pèls i senyals el règim d’explotació a què es veien sotmesos els esclaus per tal d’aconseguir la màxima productivitat. Coneixem els horaris que feien, els dies de treball i les poques festivitats que tenien, quines possibilitats tenien de relacionar-se entre ells, el sistema de seguretat fonamentat en les patrulles paramilitars, l’escassa llibertat de moviments que tenien i sobretot els càstigs a què estaven sotmesos. Northup destaca, en aquest sentit, les arbitrarietats de la justícia del sistema, que en realitat depenia de la voluntat i dels capricis dels propietaris. Segons l’autor això provocava un embrutiment general de la societat, començant pels mateixos fills dels propietaris, els quals trobaven normal tractar els esclaus com animals perquè sempre ho havien vist així. Finalment, al descriure els diferents companys esclaus que va tindre, fa referències a les inèrcies i les relacions que tenien amb els propietaris. En aquest sentit, resulta inoblidable el cas de l’esclava Patsey i del que va haver de patir a mans d’Epps, qui segurament estigué enamorat d’ella, amb el que això li suposà de turment i de gelosia per a la seua esposa.

Aquest caràcter analític recorda Si això és un home, en el qual Levi descriu d’una manera molt detallada les rutines, els patiments i el sistema de treball als Lager. Cal dir, això sí, que la postura de Levi és més distanciada i freda, mentre que Northup introdueix elements patètics i emocionals, quasi sempre referits a la incomprensió i al dolor del que li passa. Sí que coincideixen en què tots dos llibres descriuen uns mons estranys i tancats, com van ser Auschwitz i la plantació d’Edwin Epps, pensats per allotjar treballadors esclaus, afamats i sense cap esperança de sortir-ne o de sobreviure. Per tot això, les memòries de Northup són un document important, i no costa gaire d’imaginar que degué ser aprofitat pels polítics i activistes abolicionistes del moment. També m’agradaria destacar un element qualitatiu que se suma a la perícia narrativa i analítica que ofereix el llibre. Com no podia ser d’una altra manera, Northup va introduir en les seues memòries moltes reflexions i opinions de caire personal. Algunes d’aquestes reflexions responen a la mentalitat de l’època, com cert puritanisme cristià o la tècnica d’estil d’avançar esdeveniments per fer el relat més patètic. També podem fixar-nos en els comentaris de Northup sobre la realitat amable d’amos d’esclaus de bon cor, tot i que ell mateix reconeix més tard que qualsevol esclavitud hauria de desaparèixer. Aquests trets que estan avui en dia clarament superats, els compensa amb agudes reflexions que sí són molt modernes i punyents. Per exemple, anota i deixa en evidència que va ser segrestat a Washington, molt prop del congrés nord-americà, on teòricament es vetllava i es discutia la constitució que diu que tots els éssers humans són lliures. També comenta que qui més solia maltractar els afroamericans eren persones pobres i miserables, demostrant que alguns pobres i miserables se senten millor sabent que tenen algú per sota d’ells. El tema més dramàtic que Northup vol destacar, però, és la progressiva degradació a què es veu sotmès l’esclau. Una vegada privat de llibertat, a poc a poc va perdent més i més la dignitat i fins i tot el seu component d’humanitat –un component d’humanitat que no tenia qui havia nascut esclau i no coneixia res més. Per una altra banda, el llibre també deixa constància que el cas de Northup no va ser aïllat. Ell va coincidir amb altres afroamericans lliures que van ser segrestats i convertits en esclaus. Que no hi hagi més relats similars respon segurament a la desgràcia dels casos i també al component de falta d’alfabetització. I, finalment, Northup explica el desencís que li va causar el fracàs del judici contra la persona que el va convertir en esclau. Aquesta referència a la corrupció de la justícia i als prejudicis racistes malauradament es va convertir en un senyal premonitori del que els afroamericans encara havien de patir en una societat, l’estatunidenca, que els va continuar marginant fins i tot molt temps després de quan es va abolir l’esclavitud i en teoria tenien els mateixos drets civils que qualsevol altre ciutadà del país.

dilluns, 15 de setembre de 2014

CALENDARIO DE LECTURAS - CURSO 2014-2015

Con vistas a facilitar la difusión de las lecturas finalmente programadas para este curso -fruto del debate al que dio lugar la anterior entrada del blog en la parte de comentarios- y la posible incorporación de lectores que quieran acompañarnos en la lectura y el análisis de alguna de las obras propuestas, ofrezco a continuación la lista de lecturas del curso 2014-2015, que por primera vez será de periodicidad bimensual. El nombre que figura entre paréntesis al final de cada ítem es el de la persona que ha hecho la propuesta de lectura y que se encargará, durante la última semana de cada mes programado, de publicar el texto de presentación que dará inicio al debate virtual:

SEPTIEMBRE: Solomon Northup, 12 años de esclavitud, Debolsillo (Fèlix Edo).
NOVIEMBRE: Karl Jaspers, El problema de la culpa: Sobre la responsabilidad política de Alemania, Paidós (Miquel Aleixandre).
ENERO: Carl Schmitt, Tierra y mar, Trotta (Josep Conill).
MARZO: Kurt Vonnegut, Matadero-5, Anagrama / Escorxador-5, Proa (Fèlix Edo).
MAYO: Guy Debord, La sociedad del espectáculo, Pre-Textos (Francisco López).
JULIO: W. G. Sebald, Austerlitz, Anagrama / Austerlitz, Edicions 62 (Josep Conill).